Coneixent la meua admiració pel professor de literatura, Enric Iborra, en la presentació del llibre de poesia Llegar a casa de J. Iniesta, la meua amiga Xaro i la meua companya Gràcia em van comboiar i apuntar a un curs de Literatura universal impartit pel professor Enric Iborrra. Tot un luxe. És l’autor d’un blog de literatura anomenat La serp blanca i d’un llibre que també es diu així. I jo, quan encara era docent, una fervorosa llegidora i seguidora del seu blog. Perquè heu de saber benvolguts alumnes – si està llegint-t’ho algun de l’IES de Bellreguard- que la majoria de contes que vos llegia en classe, estaven seleccionats per ell. Se’n recordeu els de la classe de Pau i de Ferran, 3A, de Guy de Maupassant autor de La joia i Les joies? I de tants altres que vam llegir, quasi tots recomanats pel professor.
Era dimecres. La xarrada versava sobre l’Odissea d’Homer. Molt interessant. M’havia preparat el tema a fons i tot el que va dir ho sabia. Mentre parlava jo pensava “Homer, que lluny en el temps i que actual. Vaig mirar en internet i hi havia moltes cites d’ell amb imatges evocadores. Posaré el poema d’ítaca en la secció de coses a compartir- vaig pensar.
I això sí, de bestreta vos he de demanar disculpes als companys per posar la poesia d’Ítaca de Kavafis,(que està tan llegida) un poeta grec del segle XIX. Perquè heu de saber lectors que no hi ha poesia entre els docents més recurrent que esta. En quasi tots els actes i en pràcticament tots els discursos no falta la típica poesia o alguna frase d’aquesta. Jo mateixa vaig citar el principi d’aquesta en el meu discurs de 2n de batxillerat del Jaume II. I se’n recordeu Maria i Dionís del 1r dia de classe de 2n de batxillerat B així com els alumnes de l’IES de Bellreguard que la vam llegir en classe? A continuació intentaré resumir l’Odissea i explicar breument el seu significat:
Homer, poeta grec de l’antiguitat se li atribueixen – els crítics encara dubten de la seua autoria – les dos obres literàries més famoses de la Grècia clàssica: la Ilíada i l’Odissea. Ambdós obres emmarcades durant la guerra dels grecs contra els troians. Però la segona no narra les gestes d’Ulisses, sinó que conta el viatge de retorn a Ítaca, que durà 10 anys, on estan esperant-lo la seua dona Penélope i el seu fill Telémac. Durant el viatge Ulisses – conegut com a Odisseu a Grècia – passa per moltes aventures navegant per la Mediterrània. Grans tempestes assoten la seua nau perquè el déu de la mar, Posidó, no l’estima gens però la deessa de la saviesa, Atena, el protegeix. La tempesta el conduïx a diversos llocs, al país del Cíclops on mata el gegant Polifem, fill de Posidó; al país dels Lestríngos que són descrits pel protagonista com alts i espantosos; a l’ílla de la maga Circe; a l’ílla de la mimfa Calipso amb la qual va viure 8 anys; i a altres llocs fins que els feacis el porten de tornada a casa on l’estan esperant la seu dona i el seu fill. (Podeu buscar en Internet un resum que vos agrade)
ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí siga llarg ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’airat Posidó, no te n’esfereixes: ( no t’espantes)
són coses que en el teu camí no trobaràs
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora .
Has de pregar que el camí siga llarg,
que siguen moltes les matinades d’estiu que,
amb quina delectança, amb quina joia!
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et pugues aturar en mercats fenicis
i comprar-li les bones coses que s’hi exhibixen,
corals i nacres, ambres i banussos( fusta dura)
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor de perfums delicats;
i vages a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forces gens la travessia.
És preferible que dure molts anys,
que sigues vell quan fondeges l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et done més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’haja enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
INTERPRETACIÓ
D’Ulisses i d’esta poesia extraem les següents idees que poden servir-nos actualment:
1.- Ítaca és um símbol tant de la vida com de la mort. Com s’haureu adonat les Ítaques són les metes, els objectius que ens proposem en la vida. El sentit del poema és que la vida és un camí, el viatge és més important que la meta: arribar a la meta ric en experiències i coneixements. És a dir, en la vida és més important “com” la vivim que “quant” de temps.
2.- Que hem de perseguir els nostres somnis i intentar portar-los a terme.
3.- Una altra ensenyança que l’autor vol expressar en l’Odissea és que Ulisses, tenint la possibilitat de la immortalitat si s’haguera quedat amb la nimfa Calipso, preferix anar amb la seua família. Homer ens diu el que van dir els nostres filòsofs: CARPE DIEM, aprén a disfrutar i a exprimir les xicotetes coses de la vida en cada moment i no deixar-les per a un futur.
Una poesia i un llibre ben bonic. Esta setmana vos recomanaria, sobretot, als que vos agraden els llibres d’aventures que llegireu aquest clàssic. Hi ha moltes edicions i, a més, n’hi ha d’abreviades, segur que trobeu la que més vos agrada. I per als que teniu fills, un bon regal per al 23 d’abril –dia del llibre- seria comprar als vostres fills una edició infantil d’aquest clàssic L’Odissea d’Homer. Ja voreu com els agrada molt!