NADALS 2019

DINARS I MÉS DINARS

7-gener-2020

Dinars i més dinars, estos Nadals me n’he passat! Ara tinc mala consciència. He substituït la gimnàstica pels dinars. A açò li hem d’afegir  els bombardejos de totes parts dels beneficis d’una dieta sana rica en verdures. Encara com he  caminat tots eIs dies!

Dinars amb tots, dinars amb la família (quan dic família em referisc amb  la meua; la del dia de Nadal, mon pare i els meus germans i les respectives famílies; la dels germans de  Martorell i la dels seus cosins); amb antigues amigues del col.legi; amb diversos amics (els de la platja, els de Gandia, amb la meua amiga Xaro i la seua filla, amb els amics d’adolescència),etc. Total que he comptat 11 compromisos  als quals em resultava díficil, i a més, no volia negar-me. En uns estava bé i en altres no tan bé, quant a salut parle.  Però no vull parlar d’aquest tema sinó  d’un dinar en especial.

El dia 26 de desembre vaig estar amb les meues amigues del col.legi, érem quatre i a què no sabeu amb qui? Amb la meua amiga Pura Múñoz, sí, a la que li han donat el premi d’Investigació de les ciències Jaume I, de la Generalitat Valenciana. Un premi molt important segons el meu germà. Va ser companya nostra del col.legi i, posteriorment, de l’institut. Ens vam alegrar molt de tornar-nos a veure. Té un currículum extensíssim. Actualment estan investigant sobre l’envelliment dels músculs. Va  estar un dia agradable que repetirem tots els anys. Després ens en vam anar a casa de Marilín per tal de veure el Betlem de Jorge, que este any havia guanyat el 1r premi de Gandia. Un Betlem espectacular, no li faltava detall, grandíssim; mesurava 12m²; tot estava fet amb suro, fusta i escaiola i ho havia  fet ell a soles .Ha estat un any!

Hui ha vingut una altra vegada la rutina. Logopèdia i fisioteràpia, de matí; passejades, de vesprada. I he comprovat el meu endarreriment: em costa prou arribar a la  plaça de l’institut Ausiàs Marc. He d’aconseguir ser la d’”abans” de la caiguda. Difícil ho veig però ho intentaré. I és que heu de saber que el meu neuròleg m’ha recomanat per tal d’anar a tots els llocs i  per tindre més qualitat de vida usar una cadira de rodes.  Però de moment m’esperaré. Li he dit a la fisio els meus temors i també m’ha explicat que la meua malaltia progressa independent de l’exercici físic, és a dir, que és bo per estar en forma però que  ni la cura ni la  deté.

La meua neboda Mònica i la meua cunyada Angeles han insistit que tots els  capítols que tinc escrits els publique en un blog. Demanaré primer l’opinió d’una entesa en la matèria.