LA SEGONA SETMANA

Possiblement algun lector es farà la mateixa pregunta que jo. Resistiré al coronavirus?  Ha passat la primera setmana, i jo, a l’igual que molts de vosaltres estic ací a casa, reclosa, sense eixir. Com podeu comprendre per a la meua malaltia, fatal. Tants dies sense caminar pel carrer no sé  si ho aguantaran les meues cames.

 Estem tres de la família perquè la meua filla major, Irene, està d’Erasmus a Itàlia. Bon any per a l’Erasmus! Pensava que no seria per a tant i ara no pot vindre. No hi ha vols d’Itàlia o això és el que em diu ella. De tota manera no està a soles sinó que viu amb amigues. Està bé.

Tenim a casa a la menuda però com si no estiguera perquè està tot el dia tancada en l’habitació “ella diu  que estudiant i fent un treball.” I jo dic A quina mala hora es van inventar els ordinadors! Perquè entre els professors s’estila enguany fer-ho tot per on-line i els pobres van fregits. Tenen més feina que abans!

 Que què hem estant fent estos dies?- Molta pel·lícula i moltes sèries. Després de sopar, el meu marit li posa una pel·lícula bona a Laura perquè es culturalitze cinematogràficament ja que està en la Universitat i ja és hora – això és el que diu. Esta setmana ha vist “La lista de Schindler” de Steven Spielberg i una altra que vos la recomane “El secreto de sus ojos”, del director argentí Campanella. Hi ha una escena fenomenal, que no té peròs, que la posaré en coses a compartir. L’he vista una altra vegada i no m’ha importat, és més, la tornaria a veure. Si em feren elegir les 10 pel·lícules millors, segur que en el cabàs estaria esta. Quina diferència amb les comèdies americanes!

També recomane a aquells que teniu fills adolescents les següents pel·lícules per tal de passar el temps lliure i no sentir que l’esteu perdent:

 YO SOY SAM. (americana). Actor Sean Pen. Un pare retardat cria una filla normal, però…

LAS VENTAJAS DE SER UN MARGINADO.  (2012) EEUU. Dur: 100m.

Director: Chbosky. Protagonista: Logan Lerman.

 La història es centra en un adolescent molt intel·ligent però poc sociable. Tracta de la relació d’aquest amb els seu companys. Protagonistes adolescents que tracten de divertir-se i superar els seus trascendentals conflictes.

EL GRAN TORINO. (2008) EEUU. Dur. 119 min. Director i protagonista Clint Eastwod.

Walt Kowalski (Clint Eastwood), un veterà de Corea (1950-1953) és un obrer jubilat  del sector de l’automòbil que ha enviudat recentement. La seua máxima passió és cuidar del  seu tresor: un cotxe Gran Torino de 1972. És un home de mal geni, a qui li costa prou treball  assimilar tots els canvis que es produeixen al seu voltant, especialment l’arribada de tants immigrants asiàtics al seu barri. Però, les circumstàncies faran que es veja obligat a tornar-se a plantejar-se les seues idees.

UNA HISTORIA CASI DIVERTIDA. (2010) EEUU. Dur: 97m. Comèdia dramàtica.

A causa d’una depressió, Craig, un adolescent de 16 anys, és ingressat en un centre psiquiàtric. Allí coneixerà un bon nombre de persones. Bobby, un dels pacients, ben prompte es convertirà en el seu mentor i protector. Així mateix, Noelle, una xica de la seua edat  entaularà una bona amistat amb ell.

Una altra cosa que està passant estes setmanes amb els mòbils és que  fan fum sols en enviar l’acudit a vore quin és més graciòs; de tots n´hem triat quatre, si la meua neboda sap  vos el posaré. També em distrauen –supose que ja els haureu vist-  els vídeos d’Eugeni Alemany. En té d’alguns molt divertits. Encara que tinc una altra secció destinada per a tal fi, col·locaré ací un esquetx perquè us feu una idea. Si vos agrada sols heu d’anar a youtube i posar diari de la quarentena d’Eugeni Alemany

Però ara primer vos contaré els inicis del blog que corresponia cronològicament a l’anterior capítol:

10-gener-2020

Li vaig mostrar a la companya del meu Departament, a Gràcia, els primers 5 capítols i em va aconsellar de  crear un blog.  A la fi  em van convéncer i sí, sí que ho faré. Ángeles va vindre un dia i vam crear la pàgina però la veritable artista de la part tècnica del blog és la meua neboda Mònica. De tot el que hi ha escrit l’única responsable sóc jo.

17-gener-2020

Ja tinc blog!  Quina alegria! I si m’he posat contenta és perquè ara hi haurà una vertadera interacció entre vosaltres i jo, ja no escriuré a un lector imaginari.

Açò, el fet d’escriure és prou  important per a mi perquè “diguem-ho  aixi” és  quasi l’únic que puc fer… Sols em queda parlar amb vosaltres.

I per  pujar un poc més l’autoestima serà ideal.

23-gener-2020

El blog ja està en marxa, n’hi ha tres capítols i un apartat nou, que es dirà coses a compartir que tractarà principalment dels vídeos i música que escolte actualment. M’agrada prou. Tractant-se de mi no podia faltar en la portada una imatge d’una platja. Tots els que em coneixeu sabeu que tinc preferència pel mar, que m’ompli molt i aquesta, en concret, és de la platja de Gandia. És molta feina i, no sé encara si  paga la pena tant d’esforç perquè note que m’està estressant, però a la vegada és tan satisfactori! m’ha donat una nova il·lusió.  De tota manera farem 20 capítols de l’imaginari llibre. 20 capítols i prou. Ja tinc pensat el final però no vull fer spoiler.

He publicat el capítol 1 i ha tingut prou d’èxit gràcies, en part, als meus nebots Quique i Mònica, que han fet propaganda entre les seues xarxes socials. Com vos deia, el capítol 1 ha tingut més acceptació del que jo pensava. Tinc dos sentiments encontrats; el primer, satisfacció i el segon, pressió, molta pressió. Em pregunte si estaré a l’altura de les circumstàncies i vos agradaran els altres. No sé què pensareu els seguidors dels següents . No anirem sincronitzats ja que vaig començar a escriure l’abril passat.