EL MEU NEURÒLEG

Una bona notícia! Ja tinc neuròleg! I de la Seguritat Social!

El dia 18 de novembre de 2019  tenia consulta en l’hospital Sant  Francesc de Borja a neurologia.  Només entrar vaig tindre la certesa  que seria ell el meu  neuròleg que, després de tantes voltes,  per fi l’havia trobat!

El primer que em va cridar l’atenció va ser la seua mirada, amb uns ulls blaus intensos que em donaven confiança. Un xic jove, tranquil, d’eixos que tens a l’institut d’alumne i que trau un 10 en l’assignatura perquè vol estudiar medicina. Alt i cabells llisos, no sabria especificar el color –crec que clar, o almenys així els devia tenir de jove -. Jo estava un poc nerviosa i parlava tartamudejant. Encara com a ma casa per previndre eixa situació vaig fer un resum per escrit de l’evolució de la meua malaltia: primers símptomes, medicacions , visites anteriors… Quan vaig a un metge nou solc elaborar un resum a color per posar-lo en antecedents, ja que no sap res de mi i no m’expresse bé oralment; crec que està prou ben fet.

En comptes d’explicar-li jo totes les coses referents a la meua malaltia, les va llegir ell. Va estar prou de temps, i quan va acabar em va donar el veredicte final. Coneixia el doctor de Móstoles i havia treballat amb la doctora de La Fe; les dos persones eren de la seua confiança. Per tant, donava per bo el diagnòstic. Es tractava d’una ATROFIA MULITISITÉMICA que no tenia tractament mèdic ni per a la cura ni per la seua evolució, que l’únic que podia ralentitzar-la era l’exercici físic. Que tota la medicació que prenia – 10 pastilles- al dia eren per al parkinson i jo no en tenia. Que a la llarga hauria d’abandonar les pastilles que em feien més mal que bé. Que el cervell és molt acomodatiu, de seguida s’adapta a la medicació i, per tant, em costaria prou llevar-me-la.

De moment sols en llevàvem una, la que em va receptar el neuròleg de Portugal, i m’afegia una més per a dormir. A més, m’aconsellava adquirir una cadira de rodes per evitar possibles caigudes, ja que la mitja està en una per setmana, unes van requerir hospital i d’altres, no. A continuació vos posaré les que han necessitat hospital:

● 7-04-2014. Fractura del radi esquerre.

●2-05-2016. Fractura del radi dret.

●16-10-2016. Caiguda amb colp en el cap.

●18-02-2018. Caiguda amb colp en els llavis i dents.

●24-04-2018. Rotura de radi i cúbit del braç esquerre. Intervenció quirúrgica.

● 12-09-2019. Rotura de l’ húmer esquerre. Intervenció quirúrgica.                 

● 11 -11-2019. Esvaró en un costat del llit desvestint-me, caiguda sobre la tauleta de nit que em va produir una ferida en els cartílags d’una orella. Em van posar cinc punts al Centre de Salut de Beniopa.

QUIN CURRÍCULUM!!!  Com veieu, estic més clivellada que  la presa de tous en la pantanà del 82!

En eixir, de seguida vam saber per la cara que posaven els pacients següents que havíem estat molt de temps. Una hora i mitja en la Seguritat Social! A mi em va passar volant, com si haguera estat sols un minut.

Hui estem a finals de febrer i en rellegir el capítol m’he espantat jo mateix de vore tantes caigudes però sàpieu que m’he fet el propòsit de no caure mé bacs i deixar de fer-me la valenta. Per això em veeu sempre agarrada d’algú.

I això de la cadira de rodes ja vindrà, de moment a caminar. Tinc mania que això de la cadira més que una ajuda serà un pas enrere per la meua malaltia.