EL C.N.S. de TORRES VEDRAS

Els meus germans entendran perfectament el que dic. Els últims dies de ma mare com la véiem tan ensorrada per reanimarla un poc  se’ns va ocórrer apuntar-la a “Los brezos”, una residència de dia de majors. El primer dia va vindre completament destruïda, no podia ni caminar, el que col.loquialment diguem “no podia ni amb la seua ànima”. Doncs bé, aixina em sentia els primers dies després de tantes teràpies. El meu programa era el següent: dos hores amb una fisioterapeuta per a mi soles en un gimnàs on hi havia màquines de tot tipus, una hora de matí i una altra, de vesprada. Una o dos hores de logopèdia. La resta del matí variava depenia dels dies o tenia treball cognitiu o ocupacional, és a dir, tot el matí sense parar. I en cada activitat tenia una monitora per a mi soles. Totes eren molt simpàtiques i es van portar molt bé però si tinguera que triar-ne alguna em quedaria amb la logopeda Rita.

El primer divendres vaig sofrir la primera crisi, quan vaig pujar a l’habitació en veure que no podia ni caminar em vaig preguntar què faig ací, tant d’esforç per a no-res. Tots m’esperen totalment nova (quan dic “tots”, em referisc a família i amics) i em veuran que torne igual. I eixe dia de nit no vaig dormir bé; una, perquè el llit era més incòmode que el meu, llit d’hospital i matalàs d’espuma en el qual em resultava difícil el moviment i dos, perquè em venien pensaments molt negatius. I el dissabte em van eixir, com calia esperar, totes les teràpies malament. Fins que em vaig ficar en el cap un canvi. Havia de traure forces d’on fóra i almenys dormir; no podia defraudar als qui m’esperaven, havia de recordar-me de la frase del meu iaio que deia totes les nits quan se n’anava a dormir, cansat de treballar tant al camp “que bo,el llit, que gran va ser el seu inventor.”

I així va ser com tota la nit la vaig passar dormint. També gràcies que el meu marit em va pegar dos voltes.

I em vaig alçar tan contenta que ho vaig dir a  tots els meus. No cabia em mi de goig. Estava disposta a afrontar-ho tot, vinguera el que vinguera. I vaig començar la nova setmana molt animada.

Eixe diumenge, com no tenia cap activitat, ens en vam anar a Lisboa a visitar-la. No sé si heu estat mai allí i si és així, sabeu que està situada sobre 7 colines i hi ha moltes pujades i baixades . Com em  sentia tan cansada, no em veia amb forces de passejar pel centre, vam pujar dalt d’un bus turístic que ens va mostrar tot el centre amb explicació i tot ja que portàvem auriculars. Vam passar un dia d’allò més bé.

• 

•