ESTIU  2019. MOLTA CALOR I LLÀGRIMES

D’este estiu destacaria dos coses,  la calor, l’aire condicionat tirava fum de tanta marxa que li hem donat, i les llàgrimes. Era suficient que em preguntaren per la meua salut per arrencar a plorar. Com estàs?- a plorar. Final emocionant d’una pel.lícula- vinga plorar. Mamà, que em passaré sis mesos a Itàlia d’Erasmus-una vall de llàgrimes.Total que m’he dedicat  a plorar. Plorava de tot, tant amb motiu  com sense. Supose que ja s’haureu adonat que sóc de llàgrima i de rialla fàcil. Bé, abans de contar-vos l’odissea de Portugal, vos explicaré per damunt com va anar.

Va ser diferent als altres perquè la meua independència minvava quant a activitats, no podia fer les coses d’altres anys, un exemple no anava a la platja sola, em passava la major part del dia dalt. També em vencia un poc la vergonya. Sort que em considerava una privilegiada per les vistes que tenia – els que em coneixeu ja sabeu al que em referisc-. També solia visitar-me al balcó de bon matí el corriolet(1), que  cantava molt content des que li havien llevat la platja dels gossos. I em distreia amb diferents activitats fins a la una que els meus amics preparaven un aperitiu d’àllò més bo. I baixava i disfrutava de les converses, de tot el que havien preparat, etc. A la inversa no crec que fóra igual perquè parlava poc, era més bé un moble. Que exagerada!– em direu, però així és  com em sentia. Este estiu vaig afiançar més els vincles que ens unien i em vaig adonar que eren bons amics, que tot i les meues discapacitats actuals comptaven amb mi com abans. De vesprada, quan la calor no apretava tant solíem pegar una volta el meu marit i jo. I de vegades ens trobàvem amb els amics.

I eixa era la rutina de l’estiu llevat dels dies que vam anar a l’Olleria, que van ser diferents i més divertits, i a casa de Marilín amb les amigues que vam estudiar a València.

(1)Pardalet protegit de la Marjal, de la platja de l’Auir. En castellà “ chorlitejo  patinegro”