LA MEUA EXPERIÈNCIA AMB EL BÓTOX

Sr Doctor,

Li escric per relatar-li el que  va succeir amb el bótox.

Tinc molta saliva i, a banda que és desagradable (em recorda el protagonista del conte” Balada” de Jaume Cabré que tantes vegades he llegit a classe), em dificulta la parla. Sí, ja esteu fent-vos una idea de com parle . Entre unes coses i altres  FATAL, ININTEL·LIGIBLE.

Per combatre un poc l’excés de saliva hi ha una técnica nova,  almenys per a mi, que consistix a injectar bótox a les glandules salivars. I això és el que   em van fer. Encara que he de reconéixer que cada vegada que vaig tinc la temptació de dir-li que em lleve l’arruga que se m’ha format al front, jo crec, que de tant de patir. Me n’han posat tres vegades. La primera, era  de prova, per veure si el meu organisme l’acceptava bé. Doncs bé,  encara que tenia prou saliva no em vaig alarmar i vaig esperar ansiosament la següent cita .

La segon sessió –crec que va ser a principi de gener- vaig anar a la consulta molt il·lusionada ja que pensava que per fi desapareixeria esta saliva que m’impedia parlar i, per tant, relacionar-me amb els altres i que sobretot era la responsable que no parlara bé amb Sílvia, la fisio d’on anava. Em sentia tan lletja!

I començaren les punxades, que a mi em van semblar en la zona de dalt de llavi, i vinga punxades, en el transcurs de les  quals vaig estar prou silenciosa i concentrada.

Durant eixa setmana vaig sentir un poc de tibantor en la comissura dels llavis i en eixa zona, just on m’havien punxat, em va eixir una moradura.

 A les dos o tres setmanes – jo no sé si les expectatives eren molt altes-  vaig sentir una altra vegada prou de saliva (tal  volta perquè em comparava amb una persona normal). La qüestió és que tampoc vaig percebre que sorgia l’efecte desitjat. Jo no sé què em passa amb les medicines, si és mània meua o és a causa de la meua ment, però certament no em produeixen l’efecte esperat.

Ja en la tercera cita –a principis de març- vaig entrar a la consulta i, sense quasi saludar, em vaig asseure en la cadira i començaren les punxades, en el transcurs de les  quals vaig estar molt calladeta sense queixar-me de res i quan  el metge em va preguntar per la sessió anterior li vaig respondre –pense “un tant seca”- que no havia notat milloria, sols una moradura i que continuava amb la saliva. Va acabar  el seu treball i no em va donar cita per a una altra infiltració de bótox. Va argumentar, amb raó, que primer parlaria amb vosté. Que per què  anava a gastar un recurs que no em feia falta. La meua opinió és que sense voler li havien molestat un poc les meues paraules.

I això va ser el que va passar amb el bótox.

I ja no sé si em fa efecte o no. El que sé segur és que hui, per exemple, tinc molta saliva en la boca que  em produeix quasi tot el temps mantindre-la tancada, com si tinguera un líquid que m’impedix parlar bé.

Com prompte acudiré a la seua consulta – el 4 de juny- li comente els principals símptomes:

• Mal de cames, dels genolls als peus.

• Inestabilitat/ Desequilibri. Quan estic en Of, que és la major part del temps, sent que les cames no aguanten el meu pes.

•Insomni

•Canvis de temperatura (fred –calor)

•Em desperte tots els dies amb els ossos dolorits.

I això és tot.

Li mane un salut i aixi mateix li desitge un bon dia. Espre que disculpe el meu atreviment i l’avorriment que li puga ocasionar llegir la meua carta però tinga en compte que vosté és a l’única persona que li puc contar el que em passa, atés que als amics  i coneguts quan em pregunten per la meua salut no els especifique res.

Atentament

Empar Moragues

Gandia, 14 maig