MÉS CLASSES DE LOGOPÈDIA!

Torne una altra vegada a les classes de logopèdia!

El dia 3 de juny  vaig rebre un whatsapp de la professora dient que el metge havia renovat el tractament i que començava demà. L’ horari era dimarts i dijous de 13,30- 14,15 h.

He de dir  que no em va importar massa començar una altra vegada, encara que  s’acostara l’estiu perquè cada dia parlava pitjor; pràcticament era inintel·ligible. A causa d’açò havia perdut tot tipus d’interés en les relacions  socials i passava totes les vesprades en casa. A tot estirar eixíem el meu marit i jo a donar una volta pel barri i perquè ell m’obligava.

Com anava dient, vaig reprendre les classes esta vegada amb il·usió i amb el propòsit de mostrar interés. El primer dia vaig notar en la cara de la professora un cert dubte i una certa expectació. Em  vaig  portar bé  i  la vaig sentir un poc alleujada. Érem dos alumnes. La meua companya tenia, també, un problema en el cervell que li impedia parlar correctament    . Tot va transcórrer amb normalitat, cosa que no puc dir del següent dia.

El dijous es notava en l’ambient  alguna cosa que no augurava res de bo, no pintava bé ja que eixe dia ja vaig arribar tard sense voler;  tornava a les d’ “abans”, interrompia la classe. Amb una ràpida ullada  em vaig  adonar que havia vingut un xic nou,  crec que més jove que jo,  parlava prou bé. Va passar el següent: havíem de repetir una mateixa paraula amb dos síl·labes i canviar sols la vocal. Posem per exemple: PA-CHÀ, PA-CHÉ, PA-CHÍ, PA-CHÓ, PA-CHÚ, tampoc recorde la paraula en concret, pero sí recorde la situació un tant “còmica” que vam viure. La  professora deia la paraula en qüestió i els alumnes havien de repetir-la. La professora va dir PA-CHÀ i la meua companya, en comptes d’això va dir PA –CHÍ , No  PA-CHÁ – va assenyalar la professora, PA-CHÍ – tornà a dir la alumna. I  a la que feia tres, el meu company i jo ens vam dirigir una mirada molt significativa i no vam poder aguantar el riure, ens vam riure amb una gran rialla. La professora es va enfadar i es va acabar la classe.

Els dies que succeïren a l’esmentat esdeveniment van transcórrer entre rialles i la professora no va tindre més remei  d’ acceptar-ho,  però van ser pocs perquè després va vindre l’estiu i em resultà difícil assistir.