Benvolgut Doctor:

Com prompte tindrem consulta li escric esta carta abans per explicar-li quin és el meu estat actual.

Físicament la malaltia ha evolucionat un poc més, aquella  caiguda en què em vaig trencar l’húmer fou decisiva. I,per acabar-ho d’apanyar, faltava el Covid-19.

Anímicament estic prou, prou contenta perquè amb l’ajuda de la meua neboda Mónica vaig publicar un blog. Ha significat molta feina per a mi però m’ha agradat molt l’experiència.  S’ha complit, en certa forma, el meu somni de  tota la vida. Escriure .  Com diu un refrany castellà “No hay mal que por bien no venga”. Aixina és la vida, et lleva coses però te’n dóna d’ altres. 

Amb aquesta malaltia he aprés a no agafar-me les coses tan “a pit”, tan fortes sinó a tenir més tranquil·litat. A saborejar les xicotetes coses, les importants,  i a deixar les que no ho són. I, com diuen els psicòlegs, la felicitat es troba en un mateix.

També me’n recorde molt sovint de les paraules del meu amic d’adolescència: has d’agafar la vida com et ve. No hi ha res més a fer, adaptar-te el millor possible a la nova situació i viure amb l’esperança de la investigació. Que algun dia es puga curar la meua malaltia. Com em diu el meu germà major: no perdes l’esperança que encara eres jove.

Per últim ja no em queda més que despedir-me de tots vosaltres, lectors meus, i dir-vos que ja sou una part de mi. Tornar-vos a donar les gràcies per la vostra fidelitat i que ha pagat la pena tant d’esforç.

I la  vida també encara que siga, sols, per vore tots els dies este paisatge:

Em despedisc amb un “que tinguem sort”, la meua cançó preferida.

«QUE TINGUEM SORT»

«QUE TENGAMOS SUERTE»

Si em dius adéu, vull que el dia siga net i clar, que cap ocell trenque l’harmonia del seu cant. Que tingues sort i que trobes el que t’ha mancat en mi. Si em dius et vull, que el sol faça el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d’un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren, tot el fruit que et puga donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà que demà, mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanes un camí planer, ni estels d’argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens done un camí ben llarg. I així pren, tot el fruit que et puga donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà Que demà, mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si me dices adiós, quiero que el día sea limpio y claro, que ningún pájaro rompa la armonía de su canto. Que tengas suerte y que encuentres lo que te ha faltado en mí. Si me dices te quiero, que el sol haga el día mucho más largo, y así, robar tiempo al tiempo de un reloj parado. Que tengamos suerte, que encontramos todo lo que nos faltó ayer. Y así toma, todo el fruto que te pueda dar el camino que, poco a poco, escribes para mañana. que mañana faltará el fruto de cada paso; por ello, a pesar de la niebla, hay que caminar. Si vienes conmigo, no pidas un camino llano, ni estrellas de plata, ni un mañana lleno de promesas, sólo un poco de suerte, y que la vida nos dé un camino bien largo. Y así toma, todo el fruto que te pueda dar el camino que, poco a poco, escribes para mañana. que mañana faltará el fruto de cada paso; por ello, a pesar de la niebla, hay que caminar.

Possiblement si em donaren a triar una cançó elegiria esta pel seu significat, tan diferent a una altra idea que encara circula per ahí: “La maté porque era mía.”   “Si em dius adéu vull que el dia siga net i clar…”. Llegiu la lletra amb deteniment i voreu com no calen explicacions. També molt sovint me’n recorde de la lletra del grup Txarango quan diu “Camina, camina fins a trencar-te, camina” en la cançó Tanca els ulls.