Primer que res aquest blog el dedique a la persona que més ha estat amb mi, que més temps m’ha dedicat, el que s’ha endut la pitjor part, el meu marit Javier Martorell.

En  segon lloc, als meus germans que junt a les seues respectives famílies m’han demostat el seu amor  a través dels fets.

A mon pare, per haver-nos inculcat tan bé els valors del sentit del treball i l’honradesa .

En general a tots els que m’envolten: familiars (família política, sobretot a les meus cunyades Angeles i Amparo i a la seua cosina Tere); amics ( tant els de la platja com els de Gandia); companys i companyes . En veritat no tinc cap queixa de ningú, tots aquells que em coneixeu m’heu tractat d’allò més bé. Així que el meu agraïment a tots, professionals de la Salut, dels tres Hospitals de Gandia, tant metges com infermers / -es passant per conserges. Sapieu que l’Hospital és la meua segona casa. A Conxa Frasquet i a Teresa Gregori.

A Teresa, la filla de la meua amiga , que ha sigut la primera a animar-me a escriure i a la meua amiga Xaro.

També voldria  donar el meu agraïment a tres persones que no són del meu entorn familiar i m’han tractat tan bé que són Caterín, la meua perruquera;  Emi,  la  propietària de la tenda Anem, i Magnòlia, l’esteticien.

A Caterín, que l’estime i que no oblidaré mai les paraules de suport i d’estima que em va expressar entre mitges llagrimetes aquell dia en la seua perruqueria. A Emi, voldria donar-li les gràcies per fer-me sentir com en casa quan estic a la seua botiga . A Magnòlia, per escoltar-me.