Em desperta el soroll del mar, com si tinguera davant un enorme motor, i el dels pardals de la marjal. Al mateix temps,  un grup de corriols s’acosta a la meua terrassa a cantar i a menjar-se les molles de pa de la nit anterior. Només obrir els ulls veig el mar. Una extensió immensa d’aigua  on apenes es divisa l’horitzó que canvia de color segons el cel, unes vegades blau-verd fosc, però ara en estiu quasi sempre té eixe color típic del Mediterrani, la majoria un tant blau platejat. Són les 7 del matí. Acaba d’ eixir el sol. Contemple el paisatge i admire la combinació de colors, blau del mar que és més intens a mesura que avança el dia, beix de la fina arena junt a una amalgama de verds de la marjal: palmeres, canyes,  matolls … Totes les tonalitats de verds. Em meravella.

Ara vos descriuré el dia de hui, 6 de juliol: la mar està calmada, no es sent eixe motoret sinó el vaivé de  les ones quan  ixen i entren al mar . Apenes hi ha gent caminant per l’arena, haurem d’esperar a les 8h.

M’ entren ganes d’endinsar-me dins  i  em dóna ràbia de no haver aprofitat esta hora més vegades, quan encara podia.   

Els treballadors de l’ajuntament estan treballant des de les 6 h. per deixar la platja llesta per als banyistes, netejant l’arena principalment i fan prou de soroll amb  les màquines. En açò sí que vos puc donar enveja però en res més perquè el meu estat de salut és prou deplorable. Crec que he tocat fons i per recuperar-me he contractat una fisio que vinga a casa (no m’he pogut esperar). Volia abandonar però ja estic de nou a la càrrega. Imparable, invencible.