Hui és diumenge 12 de juliol, i encara que el cel està ennuvolat i el mar embravit, jo estic contenta per diverses raons: la primera , perquè ens van convidar uns amics a un sopar excel·lent; la segona, perquè he dormit tota la nit d’una tirada; i l’última, i més important, perquè per fi hui arriba d’Itàlia la meua filla major Irene.

Com estem en estiu no podia faltar la típica llista de lectures recomanades per a este temps. He de dir-vos que està elaborada seguint l’opinió de vosaltres, dels meus lectors.

Una bona opció, igual que hem fet amb les pel·lícules, és rellegir obres clàssiques, com ara:

● Los miserables de Victor Hugo.

● Cien años de soledad. Gabriel Garcia Márquez.

● El amor en los tiempos del cólera. Gabriel Garcia Márquez.

● Jane Eyre i Cumbres borrascosas de les germanes Brönte.

●La plaça del diamant. Mercé Rodoreda.

L’estat d’ànim, a l’igual que en les pel·lícules, també influeix en la lectura d’un llibre. Per exemple, quan vaig llegir per primera vegada El amor en los tiempos del cólera, em va agradar moltíssim més que la segona. Cosa que no em va passar amb La plaça del diamant, que per motius laborals me’l vaig llegir quatre vegades i no va ser fins a la tercera lectura que vaig entendre totalment  la protagonista. L’última vegada va ser per disfrutar de l’estil literari de l’autora que m’agrada, a més de seleccionar els paràgrafs més bells.  Un bon escriptor literari, per a mi, hui en dia , és Jaume Cabré.

I si sou joves i amants de la bona literatura haureu de llegir els llibres d’abans i a més:

– El guardià en el camp de sègol. J.D. Salinger.

– La conjura de los necios. John Kennedy Toole

– El médico. Noah Gordon.

– La casa de los espíritus. Isabel Allende.

– El último judío. Noah Gordon.

– Brooklyn follies. Paul Auster.

TÍTOL DE L’OBRA	AUTOR	PÀGINES	OBSERVACIONS
La sospecha de Sofía	Paloma Sánchez Garnica	669 pàg.	Molt entretingut
Muerte sin resurección	Roberto Martínez Guzmán	193 pàg.	Novel.la negra. Sols el trobàreu en un llibre electrònic.
La madre de Frankeinstein	Almuneda  Grandes	514 pàg.	Novel·la de ficció. Bona literàriament parlant.
La trilogía de – En el país de la nube blanca. – La canción de los maoríes. – El grito de la tierra.	Sara Larra	Aproximadament 725 pàg.	De fácil lectura i entretinguda.
Malaherba	Manuel Jabois
La última vecina	Ana Viladomiu	Aprox. 250 pàg.
El infinito en un junco	Irene Vallejo	Siruela, 556 pag	Un assaig sobre llibres que es llig com una novel·la
El ball	Irene Nemirovski	Viena Edicions, 88 p.	Curtet, però marca.
Canto jo i la muntanya balla	Irene Solà	Anagrama, 192 p.	Un lloc per a passar l’estiu, Camprodon.
La pared	Marlen Haushofer	Volcano, 236 p.	Un estiu diferent, un món diferent…
La librería del señor Livingstone	Mónica Gutiérrez	236 p.	Literatura feelgood, és a dir, passar el “ratet”
Un lladre gentil	Mia Couto		Molt curt i fàcil de llegir

Ha eixit una impremta nova (almenys per a mi) que sembla tindre propostes prou bones. Es diu Lletra Impresa.

I ara per acabar, com no podia faltar un vídeo, vos posaré un  recomanat pel meu marit que li agrada molt. És una nova versió de la famosa cançó de Joni Mitchel. Tot seguit he posat la lletra en castellà perquè sols l’he trobada en eixa llengua i perquè vos fixeu en ella.

DESDE AMBOS LADOS

Rizos y ondas de cabello de ángel, y castillos de helado en el aire,
Y desfiladeros de plumas alrededor; así veía yo las nubes.
Pero ahora solo ocultan el sol y dejan caer lluvia y nieve sobre los demás.
¡Tantas cosas hubiera podido hacer si las nubes no se hubieran interpuesto!

Ya he mirado las nubes desde ambos lados:
Desde arriba y abajo; y aun así, de algún modo,
Es la ilusión de nubes lo que evoco:
En realidad no sé absolutamente nada de las nubes.

Lunas y norias y meses de junio: ese sentirte como bailando ebria
Según los cuentos de hada se van volviendo reales; así veía yo el amor.
Pero ahora no es más que otra actuación: los abandonas riéndote al marchar
Y, si te importó, no dejes que lo sepan; no te entregues.

Ya he mirado el amor desde ambos lados:
desde el dar y el tomar; y aun así, de algún modo,
Es la ilusión del amor lo que evoco:
En realidad no sé absolutamente nada del amor.

Lágrimas y miedos y sentirse orgullosa de decir “te quiero” directamente y en voz alta;
Sueños y planes y espectadores circenses; así veía yo la vida.
Pero ahora los viejos amigos se comportan como extraños, niegan con la cabeza y dicen que he cambiado:
Algo se pierde -pero también algo se gana- con cada día vivido.

Ya he mirado la vida desde ambos lados:
Desde el triunfo y la derrota; y aun así, de algún modo,
Es sólo la ilusión de la vida lo que evoco:
En realidad no sé nada de la vida
En absoluto.

És bonica, veritat? Sobretot la imatge dels núvols i la primera metáfora. Bé, tota, a mi també m’agrada molt. Pura poesia.

P.D. Avise als lectors que este estiu descansarem de blog ja que tinc una altra feina entre mans. A més ací em resulta difícil escriure a l’ordinador. A setembre ja vos contaré com m’ha anat tot. Els que  s’heu incorporat ara n’hi ha molt a mirar en  COSES A COMPARTIR.

Em desperta el soroll del mar, com si tinguera davant un enorme motor, i el dels pardals de la marjal. Al mateix temps,  un grup de corriols s’acosta a la meua terrassa a cantar i a menjar-se les molles de pa de la nit anterior. Només obrir els ulls veig el mar. Una extensió immensa d’aigua  on apenes es divisa l’horitzó que canvia de color segons el cel, unes vegades blau-verd fosc, però ara en estiu quasi sempre té eixe color típic del Mediterrani, la majoria un tant blau platejat. Són les 7 del matí. Acaba d’ eixir el sol. Contemple el paisatge i admire la combinació de colors, blau del mar que és més intens a mesura que avança el dia, beix de la fina arena junt a una amalgama de verds de la marjal: palmeres, canyes,  matolls … Totes les tonalitats de verds. Em meravella.

Ara vos descriuré el dia de hui, 6 de juliol: la mar està calmada, no es sent eixe motoret sinó el vaivé de  les ones quan  ixen i entren al mar . Apenes hi ha gent caminant per l’arena, haurem d’esperar a les 8h.

M’ entren ganes d’endinsar-me dins  i  em dóna ràbia de no haver aprofitat esta hora més vegades, quan encara podia.   

Els treballadors de l’ajuntament estan treballant des de les 6 h. per deixar la platja llesta per als banyistes, netejant l’arena principalment i fan prou de soroll amb  les màquines. En açò sí que vos puc donar enveja però en res més perquè el meu estat de salut és prou deplorable. Crec que he tocat fons i per recuperar-me he contractat una fisio que vinga a casa (no m’he pogut esperar). Volia abandonar però ja estic de nou a la càrrega. Imparable, invencible.