Amb afecte

Incomptables les hores de parc. El parc, el nostre parc que tots els dies visitàvem, com si d’un acte religiós es tractara que requerix obligat compliment. Perquè heu  de saber que visc davant del parc de l’Alqueria, conegut com el parc de Sant Pere, a un carrer del  col·legi. Convindreu amb mi que era precís entrar. I així era, quan les xiquetes eren menudes berenaven allí. Elles tindran molt bons records: s’ho passaven tan bé! Fins i tot van celebrar una boda, de mentida, és clar, d’amics de la meua filla major.  Els  pares renegàvem d’anar-hi, però en el fons ens alegràvem, perquè allí vam entaular una gran  amistat entre nosaltres que ha perdurat fins a dia d’avui. D’allí  va sorgir la idea de realitzar viatges en grup. Això sí, anàvem de càmping i ens quedàvem a dormir en les casetes. Tots els que venien eren ben rebuts. Encara me’n recorde del primer, que va ser a  Port Aventura. Vam disfrutar tant els majors com els menuts. I com l’experiència fou tan satisfactòria decidírem continuar, en féiem dos a l’any. I va vindre Elx, Alfàs del Pi, Riopar, Cazorla, Marbella, Calp, Peníscola, …I no  n’hi havia parc  temàtic que se’ns resitira, perquè vam estar en tots. Fins i tot, vam visitar el  de la  Disney de París,  bo sí , al d’EEU.U. no hi vam anar. Tinc molts bons records d’eixa etapa de la meua vida.

Actualment les nostres filles tenen cada una la seua vida, no van juntes, però amb alguns dels pares encara som amics i  solem eixir els divendres de tapeo. Són  Ximo i Isa, Joan i Maria, Xaro i nosaltres dos.

Com ve diuen, la vida passa per etapes, i en cada una d’elles gent nova es creua en el teu camí. Alguns d’ells passen de llarg, però amb altres tens la sort de poder seguir comptant, i això és el que m’ha passat a mi amb els amics de Gandia. Els he d’agrair la naturalitat(normalitat) amb què m’han tractat arran de la meua malaltia. Amb ells no he hagut de dissimular res i m’han acceptat tal com sóc. Han sigut dels primers a animar-me en el blog, quan vaig publicar el 1r capítol. Gràcies, amics. Vos dedique esta cançó

“Qui té un amic té un tresor”.