Esta setmana hem continuat posant-li una pel·lícula a la nostra filla però  imagine que ja estàreu fartets del tema he pensat fer-vos  una altra llista i mireu els tràilers en you tube:

●Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013) 

És una pel·lícula espanyola de 2013 escrita i dirigida per David Trueba. Esta és la novena pel·lícula que el director madrileny dirigeix i que escriu el seu guió. En aquest cas, s’inspira en una història real que va succeir l’any 1966 a Almeria, quan John Lennon va visitar la ciutat andalusa amb motiu del rodatge de la pel·lícula How I Won he War. El títol va ser tret de la lletra de la cançó Strawberry Fields Forever («Living is easy with eyes closed»). La pel·lícula barreja imatges pròpies del film, intercalades amb imatges d’arxiu dels Beatles i de Lennon rodant a Almeria. 

●El padrino I,II,III. De Francis Ford Coppola.

No n’hi ha res a comentar perquè són molt conegudes.

● Testigo de cargo(1957) D: Billy Wilder

● Desayuno con diamantes (1961) Una comèdia romántica basada en un guió de Truman Capote. L’actriu principal és Audrey Hephurn.

Per a mi esta pel·lícula ha desmerescut en el temps i no em va agradar massa en tornar-la a vore.

Thelma y Louise. (1991) Dr: Ridley Scott amb Susan Sarandon i Geena Davis com a protagonistes. Esta pel·lícula s’ha convertit en un clàssic i ha  influenciat en obres posteriors,  representa un símbol per a les feministes. Com Callie Khouri va comentar, la guionista, que va ser premiada amb un òscar: “Fue un final simbólico. Hicimos todo lo posible para que los espectadores no vieran sus muertes, para que se quedaran con otra imagen: Thelma y Louise volaron fuera de este mundo porque nuestra sociedad todavía no es lo suficientemente grande como para apoyar a las mujeres que se han liberado de todas sus cadenas”.

Per a mi, esta pel·lícula, després d’haver passat 25 anys ha envellit prou bé, em va agradar igual o més que abans.

● Cadena perpetua  (1994)Dr  Frank Darabont,  amb actors com Tim Robbins i Morgan Freeman.

● Alguien voló sobre el nido del cuco. (1975) Dr. Milos Forman

Amb Jack Nicholson com actor principal.

Si haguera de triar no sé amb quina em quedaria. Les dos últimes a l’igual que les  pel·lícules de El padrino són com diuen els crítics “de culte”. Són molt bones. Però si voleu una comèdia espanyola senzilla i evocadora amb Javier Cámara com a protagonista, elegiu la primera. Falten a vore les d’un dels directors meu preferit Ken Loach amb pel·lícules com Buscando a Eric, Solo un beso, La parte de los ángeles,… No vos puc dir com els ha passat el temps perquè encara no les he tornades a vore, el que sí puc assegurar-vos és que quan les vaig mirar per primera vegada em van agradar.

I això és tot, ja n’hi ha prou de cine, repasse mentalment i em vénen noms que m’he deixat com Forrest Gump, però considere que ja està bé. Com diu una dita popular castellana: “ No están todos los que son pero sí  todos los que están.”