Esta llista de  les pel·lícules  està confeccionada segons les preferències de la meua filla, és a dir, que la que més li va agradar va ser La lista de Schlinder de S. Spielberg. Un altre tema que també li  semblà prou interessant va ser el de la lluita pels drets cívils dels negres dels estats surenys dels E:E.U.U.  que tan bé està reflexat en Arde Mississippi (1988) dirigida per Alan Parker.

Sinopsi:  

En 1964, en un poble del sud on el racisme i el Ku Klux Klan estan molt arraigats, tres activistes defensors dels drets humans desapareixen. Dos agents de l’FBI, de caràcters molt diferents, es faran càrrec de la investigació. 

Vos pose una escena de la pel·lícula

Hidden figures (2016) és una pel·lícula biogràfica que també presenta  un tema paregut a l’anterior:

Narra la història mai explicada de tres brillants dones científiques afroamericanes que van treballar a la NASA al començament dels anys seixanta (en plena cursa espacial, i així mateix al mig de la lluita pels drets civils dels negres nord-americans) en l’ambiciós projecte de posar en òrbita a l’astronauta John

Com vos vaig dir em van agradar totes, han aguantat bé el pas del temps Crec que l’única que no ha perdurat ha estat Fullmonty.    De fet, d’algunes  ja  vos he comentat alguna cosa, com ara les de l’ argentí Campanella  El secreto de sus ojos  o El mismo amor la misma lluvia . Tot depén de l’estat d’ànim en què esteu. Si voleu una comèdia senzilla i per a mi entranyable basada en un fet real és Un franco´14 pesetas  (2006 )  de  Carlos Iglesias, principals actors Carlos  Iglesias i Javier Gutiérrez.  Ací teniu un breu resum:

Espanya 1960. Martín i el seu amic Marc decideixen emigrar a Suïssa, encara que sense contracte de treball i fent-se passar per turistes a la duana. Pilar i Pablo, dona i fill de Martín,  van un any després, unint-se a Martín en una vida molt diferent a la que deixen darrere . Allà tindran una vida tan feliç i còmoda que el més dur serà tornar a Espanya.

Tracta el tema de l’emigració d’una manera senzilla amb tocs d’humor que almenys  a mi que sóc de fàcil riure em van fer molta gràcia. L’ humor es veu quan els nostres protagonistes arriben a Suïssa i es comporten com uns veritables espanyols i també en les escenes que es contrasta com era aleshores un poble de Suïssa amb un d’Espanya. Intentaré buscar-vos un vídeo que isquen les escenes que vos dic.

https://www.rtve.es/alacarta/videos/cinefilia/franco-14-pesetas-esta-noche-cienfilia/2413869/

I ja n’hi ha prou de cine,  fins la setmana que ve…