Pel.lícules per a Laura(1)

Tema: 2ª Guerra mundial

Hola lectors! Ja em teniu de nou ací, he fet com les sogres que diuen que se’n van i no acaben d’anar-se’n mai. Disculpeu-me , ja m’havia despedit però hui m’he despertat amb ganes de comunicar-me amb vosaltres. Com esteu portant la “quarantena”? Jo, malament.  Ara tinc lumbàgia. Segur que algú de vosaltres n’ha tingut i sap el que és. Jo no n’havia tingut mai (sempre he estat més sana que un peix). I és que com diu el refrany “A gos flac, tot són puces a ell”. No res, toca afrontar un altre dany col·lateral del Coronavirus ( la falta d’activitat m’està matant). Així que torne A la càrrega! I com diu el meu volgut company Vicent mentre et quede una mà i un dit escriu. I és que no vull defraudar als meus i els meus seguidors. El que sí no parlaré serà de la meua vida i de la meua malaltia. I no m’assignaré un dia sinó que publicaré quan puga. Obriré una secció nova que es dirà Per a conversar amb els meus lectors. D’aquell hipotètic llibre sols em queda  l’epíleg. Una carta als meus alumnes.

Hui  vos parlaré de cine. Seguint el propòsit que s’havia marcat Martorell de culturalitzar cinematogràfiament Laura -la nostra filla menuda- cada nit hem vist una pel·lícula. Les tres primeres van ser:

1. La lista de Schlinder. ( 1993) Steven Spielberg
2. La llave de Sarah (2010 ) Gilles Paquet-Brenner
3. Adiós, muchachos  (1987)Louis Malle. 

Totes les havia vistes però no em va importar tornar-les a mirar. Estan recreades en la segona guerra mundial. I m’he adonat que els joves de hui estan molt fluixos en Hª del MÓN  Contemporani. Que diferència de nosaltres que en 8é d’ EGB ja teníem clars els principals esdeveniments! Se’n recordeu Marilín, Berta, Xaro, Tere, Pura…de la Madre Alejandra? Encara viu i no s’ha oblidat de nosaltres (almenys això és el que m’ha dit la meua neboda quan la va visitar a Barcelona) – la nostra professora d’història d’aleshores -. I és que els programes d’història  actuals estan mal dissenyats ja que els alumnes acaben el batxillerat sense saber continguts de la II ª Guerra Mundial. Doncs bé, nosaltres, gràcies a la Madre Alejandra – que ens va donar molta canya, féiem exàmens orals i tot – ja teníem clar el que va passar. Trobe que és fonamental tindre coneixements d’aquella època per comprendre molts dels problemes actuals. La meua filla sabia de l’extermini jueu però no que van matar 6.000.000 de jueus. Total que a banda d’entretindre’s ha aprés prou de tot.

N’hem posat unes 10 que ja vos contaré quines són i de què tracten.

Dubtes

16 – 04-20

Anit em vaig gitar amb un sol pensament: el blog, en si havia fet bé o malament a reiniciar-lo. Tinc els meus dubtes. Com diuen “Nunca  segundas partes fueron buenas”. M’ha donat ocupació, tanta alegria i satisfacció, que seria un error deixar-lo. Fins i tot he conegut dos cosines de Martorell que m’han animat prou i que han estat molt carinyoses:  Carmina i Amparo Viña. També m’han dit que els agradaria conéixer-me, però heu de saber que ara estic comportant-me, socialment, com una ostra. També que tinc lectors que em van dir que no saben res de valencià però que ho entenen quasi tot ja que és molt semblant al castellà. I tant! Si  les dos llengües deriven del llatí, són germanes. A propòsit d’açò tenia la intenció de traduir-lo al castellà però com he vist un google traductor he considerat que no feia falta. Fins i tot el meu nebot Borja s’ha oferit a traduir-me’l a l’anglès, però no tinc tantes pretensions, per als amics i prou. 

Com anava dient, em vaig adormir comptant els lectors que m’heu enviat al meu correu un Me gusta. No sabeu com d’agraïda estic, no diré noms per si em deixe algú i no m’agradaria. Alguns altres m’heu alegrat per whatsapp, com és el cas de Rosa Àngel i el seu marit, però el primer va ser “el meu germanet” menut, Carlos. Gràcies a tots . M’heu donat força.