AUSIÀS MARCH

Vida

Va nàixer a Gandia o a València l’any 1397. Fill del cavaller i poeta Pere March i d’Elionor Ripoll. Descendia del llinatge barceloní dels March establit a Gandia a mitjan s. XIII.

Va ser armat cavaller molt jove i va participar en les campanyes militars d’Alfons el Magnànim a la Itàlia meridional i al nord d’Àfrica. Fou senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa i falconer del rei de la Corona d’Aragó (Alfons el Magnànim). 

Als vint-i-set anys es va retirar de la vida militar. Es va instal·lar a Gandia i a les seues possessions de Beniarjó i es va dedicar a administrar els seus béns. En aquest període destaca la seua relació personal i literària amb el príncep Carles de Viana, hereu al tro de Navarra.

En 1439, als quaranta anys, es va casar amb Isabel Martorell.

Dos anys més tard Isabel va morir i Ausiàs March es va tornar a casar amb Joana Escorna. Van viure habitualment a València, encara que no van abandonar mai les residències de Gandia i Beniarjó. Joana va morir el 1454, sense descendència, i el 1459, Ausiàs March. No va tindre cap fill amb les seues dues esposes però sí cinc d’il·legítims (Joan, Felip, Pere , Joana i Francesc).

Les seues dos esposes, així com diversos membres de la seua família, estan enterrats en el Monestir de Sant Jerònim de Cotalba. Fou soterrat a la catedral de València, on encara es pot veure la seua llosa sepulcral, prop de la Porta de l’Almoina.

Veles e vents ⛵⛵

Li dedicarem un poc més als nostres poetes i el primer, el que no podia faltar, és el nostre Ausiàs March. La poesia que escoltareu ara és la més famosa i més coneguda d’ell gràcies a RAIMON que, junt a d’altres del mateix poeta,  les va posar música i cantar. 

Aquest poema relata la història d’un viatge  del poeta des d’ Itàlia  a València en busca de la seua estimada. Ausiàs March no sap si el seu amor és correspost i durant el trajecte passa per grans perills i demana ajuda als vents per tal que l’ajuden a arribar prompte.

Esta cançó sempre m’ha emocionat . La solia escoltar els diumenges de matí quan anava caminant mirant el mar. Imagineu-vos un vaixell navegant a tota pressa pel mar Mediterrani, embravit, assotat pels vents i el poeta demananant-los  la seua prompta arribada. Veem una comparació molt significativa “bullirà el mar com una cassola en forn”,itambé tenia la imatge dels peixos corrent i buscant refugis per protegir-se de l’embarcació que  va embalada per vore el seu amor. “grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets”. En l’altra part del poema el poeta es queixa del poc voler de la seua estimada, del “seu escàs”  voler. Ausiàs creu que li ha tocat la pitjor part en la relació d’amor amb la seua dama i tem la mort  perquè ja no la vorà. “E, jo forçat d’aquest món ser eixit tot lo meu mal será vos no ver”.  No debades  a  A. March els estudiosos de la literatura l’han  considerat el “filòsof de l’amor”.

JOAN ROIS DE CORELLA

Gandia? 1435 –  València 1497

Un altre poeta clàssic nostre i cantat per Raimon que solc escoltar és Roís de Corella, concretament aquesta balada,  que vos he posat.

Però, primer vos parlaré un poc  de la seua vida:

Va nàixer possiblement a Gandia. Joan Roís de Corella (1435-1497) és un dels escriptors  més importants del segle XV. La seua obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d’aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d’altres autors. Va estar relacionat amb Ausiàs March i amb altres escriptors dels cercles literaris de València

Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot, sinó que només va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i sense ser malvist per la societat de l’època. Corella escriu en un estil retòric, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d’art valenciana .

La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l’amor des d’una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.

La balada de la garsa i l’esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

penatge blanc, he vista una garsa,

sola, sens par, de les altres esparsa,

que del mirar mos ulls resten alegres;

i, al seu costat, estava una esmerla,

ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

que no és al món poeta tan il.lustre,

que pogués dir les llaors de tal perla;

i, ab dolça veu, per art ben acordada,

cant e tenor, cantaven tal balada:

«Del mal que pas no puc guarir

si no em mirau

ab los ulls tal que puga dir

que ja no us plau

que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu

l’amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d’aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir

si no girau

los vostres ulls, que em vullen dir

que ja no us plau

que jo per vós haja a morir.

Fixeu-vos en esta poesia, que és del s.XV però que perfectament podria ser actual.  És una història de desamor. Jo la trobe prou bella. Comença amb una metáfora de dos ocells: la “garsa” representa l’estimada i “l’esmerla”, el poeta. L’autor apel·la a la seua estimada, com a últim recurs per seduir-la, ja que es mostra cruelment indiferent davant d’un patiment que acabarà abocant-lo a la mort d’amor.

COMENTARI

El poema es divideix en dues parts; la primera d’elles és una descripció dels ocells. En primer lloc ens presenta a la garsa com una cosa alegre i a continuació a la merla com una cosa il·lustre. 

En la segona part trobem la balada, observem que és una història d’amor no correspost i que si la dama no mira el poeta, aquest morirà a causa del  seu desamor. Si el poeta mor, alhora provocarà un dolor intens en la dama, ja que ella serà la responsable de la seua mort.