Como una promesa, eres tú, eres tú.
Como una mañana de verano.
Como una sonrisa, eres tú, eres tú.
Así, así, eres tú.
Toda mi esperanza, eres tú, eres tú.
Como lluvia fresca en mis manos
como fuerte brisa, eres tú, eres tú.
Así, así, eres tú.
Eres tú como el agua de mi fuente (algo así eres tú)
Eres tú el fuego de mi hogar
Eres tú como el fuego de mi hoguera
Eres tú el trigo de mi pan.
Como mi poema, eres tú, eres tú.
Como una guitarra en la noche,
todo mi…
UNA CANÇÓ PER AL RECORD
Els que teniu aproximadament la meua edat convindreu amb mi que Eurovisión ja no és el que era per diverses raons: primera perquè participaven menys països i es sentien més llengües que ara, que sols es sent l’anglés i alguna que altra. Segon, l’esperàvem ansiosament, “com aigua de maig.” Tota la famíia s’aplegava junt a la televisió a vore el famós concurs televisiu i es vivia amb prou emoció.
Corria l’any 1973 i tota Espanya pensava que seria la que s’emportaria el premi i ens vam dur un xafó quan va guanyar la cançó de Luxemburg però la que més èxit tingué fou esta. Després, als següent anys els gustos musicals amb la “movida” van canviar i es va deixar de sentir. Fa uns dies l’he tret de l’oblit i m’he fixa’t en la lletra. Sembla una poesia, tota ella és una comparació molt bonica. Como mi poema eres tu.
Els joves mireu la roba que porten. No té preu. Seria com per a tancar els o les modistes!
I com no n’hi ha una sense dos, vos posaré una altra joia romántica de l’època i del mateix grup:
TÓMAME O DÉJAME