Hui veureu una escena de la pel·lícula Cadillac record( 2008), on canta Etta James (interpretada per Beyonce, suplantació que li va doldre a la pròpia artista) I’d RatherGo Blind, Preferisc quedar-me cega que vore com t’allunyes. L’he seleccionada perquè veeu quant de sentiment li posa i la veu tan desgarradora que té. És la cançó d’amor cantada amb més passió que he sentit.
Hui dedicaré este espai sobretot als jòvens – entre els quals es troben exalumnes meus i va per a vosaltres un salut de benvinguda— . Parlaré del músic, compositor, cantant i poeta estadounidenc més influent i prolífic del segle passat. Molta de la seua obra correspon als anys 60-70, on es va donar a conéixer amb cançons tan emblemàtiques com Blowing in the wind, Mr Tambourine man, Like a rolling stone, amb un ampli contingut de protesta social per un costat i d’introspecció personal per un altre. Un dels mèrits d’ell fou saber combinar les seues obres populars amb el rock. El rock podia convertir-se, així també, en un mitjà pera transmetre la poesia. Dylan com a un nou joglar contemporani, no debades li van atorgar el Nobel de literatura (2013), per a mi ben merescut perquè les seues lletres són molt colpidores, de vegades cristal·lines i d’altres fosques i críptiques-.
Una cosa que em passa amb Bob Dylan és que les seues cançons m’han arribat a través de versions d’altres cantants, com per exemple esta:
THE YOUNGBLOODS- I Shall Be Released
Vos passe,també, una altra versió que igual vos agrada més, es tracta del concert de despedida del grup THE BAND
Ara vos posaré una cançó que va interpretar junt a Jhonny Cash i ,tot i no, ser la més famosa d’ell, m’encanta, l’últim curs de Bellreguard la solia sentir tots els dies en el viatge de tornada. En la pel·lícula “EL LADO BUENO DE LAS COSAS” la van utilizar. Vos he triat la cançó en l’escena de la peli.
Bob Dylan and Johnny Cash – Girl From The North Country
Escena de la pel·lícula
Esta setmana, com estic mirant la tercera temporada de la sèrie de THE CROWN, no vos he preparat res. Se m’ha ocorregut un vídeo que véiem fa temps. Són músics que no tenen fama i canten arreu del món. He triat la cançó Stand by me, Queda’t amb mi però n’hi ha moltes. Si voleu vore una altre video només heu d’anar a you tube i posar artistas callejeros de todo el mundo. Ací està la que he seleccionat:
Jorge, de 28 anys, és un escriptor que viu dels contes romàntics que escriu per a una revista d’actualitat. Una nit coneix Laura, una cambrera somniadora que està esperant la tornada del seu nòvio. Jorge i ella es converteixen en parella. Però la convivència entre ells es deteriora i la seua relació acaba en ruptura.
Fa anys em vaig fer una llista i classificació de les pel·lícules que més m’agradaven i, entre les primeres, vaig posar esta. Convindreu amb mi que quasi tot el cine que es fa hui en dia és de violència, que no hi ha almenys una escena d’estes característiques en cada pel·lícula. A mi no m’agraden, i com n’estic farteta, esta setmana –per canviar- hem tornat a vore pel·lícules d’abans. Hui ha tocat EL MISMO AMOR LA MISMA LLUVIA, del director argentí Campanella. Tal vegada heu sentit parlar d’ell, ha dirigit pel·lícules tan bones com El secreto de sus ojos (2009) i El hijo de la novia (2001). Com molts de vosaltres no la podreu vore vos he seleccionat la millor escena. Mireu que jove està Ricardo Darín. Hala!, disfruteu de l’amor del dos quan es retroben:
Cartes al meu neuròleg 