Tots aquells que tingueu la mateixa o pareguda edat coincidireu amb mi que si el/la vostre/a fill o filla de 20 anys vos demanara dissabte de nit vore un bona pel·lícula emotiva, li posaríeu Cinema Paradiso. Això em va passar ahir, la meua filla; tenia ganes d’una pel·lícula així, dolceta (ja m‘enteneu els que l’heu vista) i li vaig posar aquesta. Sense dubte l’emoció la dóna la música. Ennio Morricone ho van encertar. Però no vos contaré l’argument perquè ja el coneixereu quasi tots (a aquells que no l’han vista tindran el tràiler per fer-se una idea), sinó que vos contaré un anècdota. Sabíeu que quan la van estrenar no va tindre res d’èxit? Va passar desapercebuda i, a més, era molt més llarga, durava quasi una hora més. Van tallar unes quantes escenes d’amor d’Elena i Giuseppe, quan este ja major torna al poble. La van estrenar posteriorment, en 1989 i obtingué llavors un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Per als més joves o aquells que no la coneixeu vos pose el tràiler.
Com vos vaig dir últimament dedique el meu temps lliure a vore videos musicals. Es poden vore en la TV o en l’ordinador. Jo preferisc en la TV perquè aquesta és molt gran i es veu molt bé. En veig molts però hui vos recomaré dos, tot depenent de l’estat d’ànim. Si estic un poc nostàlgica em pose «Iron & Wine – Bitter Truth».
O si estic contenta amb ganes de ballar o menejar un poc el cos a Rod Stewart – This Old Heart of Mine (with Ronald Isley).
Sí, heu llegit bé, Rod Stewart. L’he redescobert. Potser vos haureu sorprés perquè ja està major, però encara té marxa i està prou bé. Últimament tots els vídeos d’ell m’agraden. Encara li senten bé les “americanes” i sinó mireu-lo amb una groga en un concert que va fer a l’Albert Hall.
Este espai el destinaré per comentar-vos alguna cosa relacionada amb un llibre o amb la música, pel·lícula que m’ha agradat o que m’agrada.
Últimament no dedique el temps que voldria a la lectura (una raó, perquè he de caminar i una altra, perquè ja no em concentre tant) i el poquet temps de què dispose el dedique a la música, al cine o a mirar vídeos. Començaré per un pel·lícula que he vist esta setmana és Blinded by the Light (Cegado por la luz). Si és possible, millor en versió original subtitulada.